Justament a les deu de la nit d’aquest diumenge i en el Centre Cívic de Golmés, la coordinadora comarcal El Pla d’Urgell Decideix a convocat una roda de premsa amb els portaveus de les comissions ciutadanes del Pla d’Urgell. Els portaveus de Linyola Decideix, El Palau d’Anglesola Opina, Golmés Decideix, Ivars i Vallverd Decideixen i l’observadora internacional que ha certificat el desenvolupament de les consultes, Eva Klotz, han fet la primera valoració sobre la jornada electoral.
En Jordi Soldevila -Linyola Decideix- ha definit com insuficient la implicació del consistori. Segons Soldevila aquest fet a estat rellevant perquè la participació no fos més àmplia. Un 33% del cens estimat ha participat en la consulta.

Jordi Soldevila, Francesc Balcells, Eva Klotz, Jordi Martí, Anton Massó i Ruben Serrano. Foto: MB
En Francesc Balcells -El Palau d’Anglesola Opina- a agraït la col·laboració per part de l’Ajuntament del Palau, aquesta predisposició ha permès l’us del col·legi electoral habitual i l’expedició de certificats d’empadronament durant tot el diumenge. La participació en El Palau d’Anglesola a estat del 38%.
En Jordi Martí -Golmés Decideix- ha reivindicat la tasca de la comissió ciutadana valorant molt positivament tota la feina feta, tenint en compte la dificultat afegida donada la dispersió dels nuclis del municipi. La participació en Golmés a estat del 25%.
L’Anton Massó -Ivars i Vallverd Decideixen- ha mencionat la unitat dels grups municipals d’Ivars i la implicació dels col·lectius d’immigrants com elements claus de la festa democràtica que s’ha viscut al municipi. La participació a Ivars a estat del 42%.
![]()
Eva Klotz, observadora internacional. Font: wikipedia.
En Ruben Serrano -Ivars i Vallverd Decideixen- considera que la campanya porta-a-porta i el suport de l’Ajuntament són el motiu que la participació a Vallverd hagi superat el 56%.
L’observadora internacional que ha recorregut aquests municipis durant el dia d’avui, Eva Klotz, ha destacat la normalitat dels procesos. Ha definit la diada com a molt maca i a demanat que els estats “centrals” no combateixin aquests moviments potencialment democràtics.
| CONSULTES DEL 13D – 28F – 25A | |||||||||||
| MUNICIPI |
CENS* | VOTS | PARTICIPACIÓ | SI | % | NO | % | BLANC | % | NUL | % |
| El Palau d’Anglesola | 1714 | 656 | 38,3% | 610 | 93,0% | 23 | 3,5% | 19 | 2,9% | 4 | 0,6% |
| Golmés | 1368 | 348 | 25,4% | 318 | 91,4% | 11 | 3,2% | 18 | 5,2% | 1 | 0,3% |
| Ivars i Vallverd ** | 1518 | 671 | 44,2% | 594 | 88,5% | 37 | 5,5% | 36 | 5,4% | 4 | 0,6% |
| Linyola | 2330 | 788 | 33,8% | 737 |
93,5% | 19 |
2,4% | 29 | 3,7% | 3 | 0,4% |
| Vilanova de Bellpuig | 976 | 507 | 51,9 | 478 | 94,3% | 21 | 2,1% | 5 | 0,5% | 3 | 0,3% |
| Mollerussa | |||||||||||
| Barbens | |||||||||||
| Bellvís | |||||||||||
| Miralcamp | |||||||||||
PARTICIPACIÓ PLA D’URGELL: 35%* estimat i majors de 16 anys
** els resultats en Ivars i Vallerd són dades municipals
PROPERES CONSULTES Mollerussa, Barbens, Bellvís, Miralcamp el 25-04-10
Coordinació
Pla d’Urgell Decideix
La Eurodiputada Jill Evans afirma que les consultes catalanes
sobre la independència són del tot vàlides
06/12/09 06:00 – Brussel·les
L’eurodiputada gal·lesa Jill Evans. Foto: EL PUNT.
El 26 de novembre passat vostè va interpel·lar el nou president del Consell Europeu respecte a les consultes sobre la independència a Catalunya. Per què?
–«Durant alguns anys la Unió Europea ha protagonitzat un debat llarg i difícil sobre la seva futura constitució. Primer vam tenir una convenció, després una constitució i ara el Tractat de Lisboa. Hi va haver referèndums. Alguns van votar que sí, d’altres que no. Les mateixes institucions europees estaven involucrades en el debat. Però crec que molts ciutadans europeus se’n van desentendre…»
–Això contrasta amb altres debats i referèndums que es fan?
–«Sí. La gent se sent molt més involucrada en altres debats i referèndums, a un altre nivell constitucional, que s’estan portant a terme a tot Europa. Al País de Gal·les, que represento, debatem un augment dels nostres poders legislatius a l’Assemblea Nacional i el govern celebrarà un referèndum abans del 2011. Crec que són temes com aquests que interessen la gent.»
–Ha seguit vostè el debat sobre les consultes a Catalunya?
–«Sí. Sóc col·lega de grup d’Oriol Junqueras al Parlament d’Europa i he anat seguint de prop els esdeveniments a Catalunya, com ara la consulta d’Arenys de Munt i el procés cap als 160 referèndums populars del 13 de desembre. S’està produint un enorme canvi a Europa però la UE es nega a reconèixer-ho i insisteix que és més important el Tractat de Lisboa. Però crec que la gent no hi està d’acord.»
–Creu que són vàlides les consultes catalanes?
–«Estic segura que són vàlides perquè donen a la gent l’oportunitat de donar la seva opinió sobre el futur de Catalunya, encara que això ho veti el govern espanyol. Pel que sembla, el nombre de consultes que hi està organitzant la societat civil no té precedents a Europa.»
–Què li va semblar el resultat del referèndum celebrat a Arenys de Munt?
–«El resultat d’Arenys de Munt va reflectir un grandíssim nivell de suport per a la independència de Catalunya. Sé de l’Oriol Junqueras com és de fort el sentiment –i els arguments– per a la creació d’un estat català i com hi creix el suport dia a dia.»
–A què aspira el Plaid Cymru o Partit Nacionalista Gal·lès?
–«L’objectiu a llarg termini del meu partit també és la independència. Hi ha sis països membres de la UE que són més petits que Gal·les i se’n surten com a països independents. Crec que les nostres nacions podrien fer una contribució molt positiva a Europa com a membres de ple dret.»
–Com veu el tema de l’exclusió d’idiomes europeus de l’oficialitat pel fet de no tenir estat?
–«A l’Aliança Lliure Europea hem fet campanya durant molts anys a favor de la igualtat de tots els idiomes. Això vol dir un estatus oficial per a aquells idiomes que són oficials als seus estats membres, com és el cas del català o el gal·lès. Hem guanyat un estatus de cooficialitat que va ser un reconeixement important dels nostres idiomes al seu moment. Però ara volem més.»
Entrevista a El Punt de Toni Strubell. Diumenge, 6 de desembre del 2009 06:00.
El filòsof i president d’Òmnium Cultural Ponent, Josep Maria Forné, va ser l’encarregat d’obrir, la setmana passada, el cicle de xerrades informatives
Forné va dir que les consultes populars són una “expressió democràtica real” sorgida del poble. I la importància de fer-ho bé perquè això generà “respecte”.
I va voler allunyar pors de represàlies militars o qualsevol altra mena, per part d’Espanya, tot dient que “Europa és el coixí que aturarà qualsevol acció violenta”.
També va dir que les consultes eren el primer pas per aconseguir un referèndum vinculant necessari per arribar a aconseguir la independència.
La comissió ciutadana el Palau d’Anglesola Opina (PAO) ha iniciat la campanya de vot anticipat per la consulta popular sobre la independència de Catalunya.
La primera taula es va muntar el passat diumenge, dia 29, a la plaça del Roser i va romandre oberta durant la mitja part del partit de futbol Barça-Madrid.
Una altra taula es muntarà el proper dijous, dia 3, al Local Sociocultural, on es podrà votar al sortir de la xerrada “Per què la consulta?” a càrrec de l’educador Joan Alsina i el mossèn el Palau, Carles Pubill i que també forma part de les accions informatives del PAO. Aquesta xerrada començarà a dos quarts de deu de la nit.
Las taules de vot anticipat disposen d’un espai on el votant pot triar entre unes paperetes amb el Sí, una altra amb el No i una tercera en blanc.
El divendres, 27 de novembre, en Josep Maria Forné encetava els actes de sensibilització de la ciutadania del Palau d’Anglesola de cara a la consulta del 13-D. El filòsof lleidatà convidava els assistents a la xerrada a ”fer història el dia de la consulta”. Hem d’aconseguir “decidir per nosaltres mateixos”, que no ens decideixi una majoria espanyola que no ens representa. Les consultes del dia 13 són petits passos per la consulta vinculant que arribarà un dia o altre. El fet que tants pobles s’hagin organitzat per convocar la consulta sobiranista és un èxit. Un èxit de la societat civil.

Cal assegurar, però, una bona participació dels veïns i les veïnes, tant dels qui estan convençuts com dels qui pensen que és una “pallassada”. I també cal explicar sense embuts que essent un Estat independent dins Europa les coses ens anirien millor o, si més no, difícilment anirien pitjor. El federalisme ha fet fallida perquè, senzillament, des d’Espanya no ens volen. El 13-D no podem deixar passa el tren de la història i hem d’evitar que les pors frenin la participació. Si el dia 13 va bé al Palau i als altres pobles, serà un estímul per les consultes del febrer i de l’abril.
En Josep Maria enmig de tots aquests arguments, desgranà les raons del per què és important la consulta. El públic, que hagués pugut ser molt més nombrós, va participar activament a l’espai d’intercanvi d’impressions que va tenir lloc després de la conferència.